Rubus insectifolius Lef. et P.J. Muell.

Taille

Atteint 1,5 m.

Phénologie (floraison)

Juill.

Forme biologique

Nanophan

Ecologie

Bois, lisières forestières, haies.

Districts Phytogéographiques

Fl., Brab., Mosan, Tert. par. : CC-C ; Boul., Camp., Pic. : AC ; Ard., Champ. : R.

Distribution

Europe nord-occ.

Usage

Indigénat

Observation

OBS. — De cette espèce se rapprochent Rubus apricus Wimm. (Brab., Ard.), R. asperidens Sudre ex Bouvet (Syn. : R. milesii A. Newton) (Brab., Mosan, Ard., Lorr.), R. atrebatum A. Newton (Mosan), R. calyculatus Kaltenb. (Brab., Mosan), R. campaniensis Van Winkel ex v.d. Beek [Mar. sept. (Pays-Bas), Fl., Camp., Brab.], R. distractus P.J. Muell. et Wirtg. [Ard. or. (Allemagne) — *], R. erubescens Wirtg. (Syn. : R. trichodes W.C.R. Watson) (Pic., Brab., Mosan, Ard., Eifel centr.), R. euchloos Focke [Syn. : R. holochlous (Sudre) Prain] (Mosan, Ard., Lorr.), R. granulatus Lef. et P.J. Muell. (Fl., Camp., Brab., Mosan, Tert. par.), R. henrici-weberi v.d. Beek (Camp., Brab., Mosan, Ard., Lorr., Tert. par.), R. loehrii Wirtg. (Syn. : R. fusciformis Sudre ; R. angustifolius P.J. Muell. et Lef. non Kaltenb.) (Camp., Brab., Mosan, Ard., Lorr., Tert. par.), R. louettensis (Sudre et Gravet) Prain (Camp., Brab., Mosan, Ard., Lorr., Eifel centr.), R. pallidus Weihe (Boul., Brab., Ard., Lorr.) et R. pedica Matzke-Hajek [Ard. nord-or. (Oesling)].

%LABEL% (%SOURCE%)